La llegenda de les goges de Les Estunes

Temps era temps vivien a les Estunes uns éssers fantàstics etèrics i invisibles, personificats en forma de dones de bellesa i finor extraordinàries. Durant el dia s'amagaven, amb timidesa de la llum, per entre les ombres de les esquerdes i les baumes, gaudint dels cants dels ocells o dels jocs i entreteniments que s'enginyaven en el seu palau de pedra. Cap mortal les podia sorprendre. Però en la foscor de la nit es podia entreveure la llum resplendent dels vestits delicats amb que guarnien la gentil bellesa del seu cos quan sortien a esbargir-se a la claror de la llum de lla lluna i de les estrelles. Després d'haver assenyalat el gall de mitjanit, i només aleshores, es manifestaven als vivents, ja ballant i emmirallant-se sobre les plàcides aigües de l'estany, ja entonant bells càntics als esperits dels boscos.

En els palaus de pedra les goges hi feien grans festes i convits, que eren coneguts per la gent de les contrades per l'enlluernadora claror i per la cridòria i els xisclets que sortien d'esquerdes i baumes.
Elles no tenien cap tracte amb la gent que vivia a prop de les Estunes i s'hi mostraven indiferents: de dies els defugien amagades als llocs més solitaris del bosc, gaudint de la intimitat dels seus palaus, i d'això se n'asseguraven teixint, amb un fil imperceptible, una finissima xarxa que impedia el pas a curiosos i atrevits. Només hi entrarien aquells que desitgessin no retornar mai més al món dels mortals i quedar-se per sempre entre la fantasia màgica dels palaus rocosos de les goges de les Estunes.

( A partir de la versió de Pere Alsius recollida per Joan Vidal )

Una altre historia sobre les goges conta la aventura d'un banyolí que va quedar "engojat". A començaments de segle, un vilatà va desaparèixer de cop i volta( no donarem noms), després de dies de recerca, i la més que justificada desesperació dels familiars i amics, en una de les expedicions organitzades per trobar el desaparegut, la cerca va arribar a la fi. Un del expedicionaris, va trobar el pobre home assegut en una de les pedres que hi ha, encara avui, a l'entrada del paratge. L'home restava inmobil, ni tant sols parpellejava, tal qual petrificat el posaren en una camilla i el traslladaren al seu domicili. Quan arribaren a la casa, l'home encara mantenia la posició d'assegut, garratibat com estava. Avisaren al metge, que amb l'ajuda d'un parell d'infermeres, el posaren en posició horitzontal. L'hi quedaren les mans encara tancades, i fou llabors quant s'adonaren que dins el puny tancat i duia un farcellet d'una tela quasi transparent, com la anomenada anteriorment per Alsius, ple de pols d'or. L'estaquirot va seguir en aquella posició durant deu dies! i quan per fi despertà crida: DEIXEUME TORNAR!! i a partir d'aquell dia no es va tornar a parlar mai més del tema.
El paratge de Les Estunes és dins del terme municipal de Porqueres, en la carretera que va de Banyoles a Santa pau. Està ben senyalitzat un cop agafada la carretera.