dilluns, 20 de juliol del 2009

Sant Lorenç i la Serrelada de l'Obac

Terra de bruixes, dracs, i bandolers sense escrúpols, terra de refugi per molts animalons, crean dins l'imaginari català una llarga llista de contes i llegendes, al voltant de la serralada, algunes més certes que d'altres... situada al cor de Catalunya, a pocs quilometres de Monserrat, s'alça la serralada de l'Obac i la muntanya de St. Llorenç. Amb un clima típicament mediterrani, més sec que al litoral, però amb abundants plujes, que tenyeixen de verd les pertuberàncies de la terra. Pinedes, alzines, roures i boscos de ribera, doncs hi passa el riu just per sota, el Llobregat que serpenteja per la plana, alimentat per les rieres ,forma un conjunt de gorgues aïllades, dins el terme de les Comes, només entrar a la comarca del Bages, fora del Parc, ajuden a passar la calor. El Parc Natural de St. Llorenç i la Serralada de l'Obac, donen una gran varietat de climes, i per tant també una gran varietat de fauna. Paradís dels rèptils, doncs la roca esquerpada, forma grans pedregars, que proporcionen refugi a tot aquell que s'arrastra, l'abundància d'aigua, tot i que alguns anys passen sequeres extremes, aporten una gran quantitat d'aliment i no només als rèptils. El parc està ple d'arbres i arbustos fruiters, afavorint la prol·liferació d'altres espècies animals. Els ornitòlegs també i podran fer les seves delícies, però amb més dificultat que en altres parcs, doncs el camp és molt gran i ells ens veuen de seguida, cal anar ben equipat.
És fàcil arribar al parc, vinguent des de Girona per autopista o NII, enllaçant amb la C58, gratuïta fins a la sortida d'Olesa. Agafant la sortida de Terrassa centre, és suficient, i des d'allà carretera de Rellinars amunt i en pocs minuts arribarem al parc. Hi ha diferents cases pairals o masies que fan funció de punts d'informació i aparcament, a la Casa Nova de l'Obac i podrem veure un audiovisual informatiu d'uns 25 minuts. El parc dóna possiblitats per tothom, infinat de rutes de tots els nivells, els camins estan molt ben senyalitzats, podem visitar els Pous de Glaç i laTorrota, no són dos rutes molt llargues ni molt exigents. Altres camins creuen tota la serralada i aquests si són més dificultusos. Hi trobaràs el que busques segur, tan si només vols fer una volta com recòrrer tot el parc, com sempre l'exigència la decideixes tu. Em va doldre trobar el Parc un mica deixat, hi ha zones que estan plenes de deixalles, si us plau no tireu la brossa al terra. Al parc hi ha papareres i contenidors, utilitzeu-los, portar una bossa de plàstic a la motxilla, per guardar-hi les escombreries, no costa tant. El Parc és molt ampli i en aquest article no hi és tota l'informació, podreu tobar informació més detallada als enllaços o esperar a un altre capítol, jo hi torno segur!